PER MOLTS ANYS, LAURA!!!!

CATALUNYA LLIURE!

PER MOLTS ANYS, MAMA!!!!

Aprofitant el bon temps!

Avui finalment ha fet bon dia, i després d'esmorzar hem agafat les bicis i apa! Hem anat el Pep i jo sols. L'Oriol s'ha estimat més quedar-se a casa, jugant al pati amb els amics.

Hem anat pel camí de la sèquia fins a Santpedor , hem travessat la via i la carretera i direcció Manresa. Però en un punt on el camí es separa en dos, hem agafat el que no haviem agafat mai, a veure on ens portava...pujades i baixades, pedres... més pujades i més baixades... fins que hem decidit tornar enrera i anar pel camí que coneixiem. He acabat esgotada!!! això d'anar sense nen em mata, no tinc excusa per anar de passeig...

Primera sortida sols

Avui hem anat l'Oriol i jo solets de passeig amb la bici, ja que el Pep ha plegat de currar una mica més tard. Tot ha anat bé. Jo aquesta setmana he començat a fer horari d'hivern, és a dir que plego a 2/4 de 6. Així que he anat a buscar l'Oriol, hem agafat les bicis i cap a l'Aiguamoll de la Bòbila. La veritat és que avui ens ho hem agafat amb calma. Ha estat bé.

L'Oriol a punt de sortir per la porta.


Ovelletes pasturant al costat

acampada

Hola de nou a tothom!!!!
Aquesta ja és la segona setmana de feina després de vacances... no és tan greu!

La setmana passada només vam fer una sortideta amb bici dimecres, això si que ho trobem a faltar:(


Aquest cap de setmana es va fer la tercera acampada al pati comunitari de casa, els nens s'ho passen de conya! (i no ens enganyem, els 'adults' també)

Tot anava bé, però... hi va haver un petit imprevist. Bé, més aviat era un 'previst', ja que ho avisaven feia dies...





Diumenge a la tarda hi va haver tempesta amb llamps, trons i aigua, molta aigua. Però res no va impedir la canalla disfrutar de la seva acampada.

Al vespre, com ha sigut Festa Major, vam anar al castell de focs amb els companys d'acampada, i en tornar, tots de pet a les tendes de nou a passar la segona nit.

Però....Tempesta una altre cop! i aquesta vegada sí que es va haver de deixar-ho córrer. L'Oriol i els seus companys de tenda, van agafar els trastos i finalment van poder dormir tranquil·lament als seus llits.(I jo , la veritat també vaig dormir més tranquil·la... :s)

I comencem una altra setmaneta, a veure si enspodem escapar ni que sigui una estoneta a pedalar per quí als voltans, que ara sí que ho trobem a faltar :(